Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
cap de Càller
Història
Demarcació administrativa de Sardenya, una de les dues que foren creades el 1354, durant l’època catalana.
Comprenia les províncies de Càller, Arborea, la Barbaja i la Gallura Tenia un governador, amb residència a Càller
Muntanya Blanca
Turó
Turó prop de Praga on el 8 de novembre de 1620 les tropes nacionals txeques foren vençudes per les imperials.
Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca
Neàpolis
Ciutat
Nom grec amb què foren conegudes, a l’antiguitat clàssica, diverses ciutats (Nàpols, Kabala, Polignano, Santa Maria de Nàpols, Sardenya, Empúries, etc).
També portaren aquest nom un barri d’Alexandria i un de Siracusa
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
illes dels Quèrquens
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa de Tunis, situat davant Sfax i format per les illes Gharbi, Chergui i Kerkennah i un grup d’illots.
Conquerides pels catalans el 1286, foren sempre governades conjuntament amb l’illa de Gerba Del 1309 al 1316 en fou governador Ramon Muntaner El 1335 foren reconquerides pels tunisencs
Tassili n’Ajjer
Altiplà del desert del Sàhara, al NE de l’Ahaggar, famós per les pintures rupestres prehistòriques, ja que és un dels centres més densos del grup saharià.
Aprofitant les parets de les balmes, hi foren gravades milers de figures d’animals, de fauna salvatge elefants, rinoceronts, girafes, etc o domèstica bòvids Hi ha diversos estils, que responen a diferents cronologies, sempre abans de la desertització Foren estudiades sobretot durant els anys 1956-60
Aliscamps
Antiga necròpoli establerta a Arle, Provença.
Des del segle IV fins al segle XIII esdevingué una de les més importants del món occidental Posteriorment, les tombes de més valor artístic foren donades progressivament als visitants illustres de la ciutat i d’altres foren utilitzades per a bastir diversos edificis Actualment, les peces que resten són arrenglerades i donen forma a una avinguda que desemboca a l’església romànica de Sant Honorat El lloc inspirà Van Gogh i Gauguin
cova de Bedeilhac
Cova
Cova prop de Tarascó, al País de Foix, on foren descobertes l’any 1907 pintures paleolítiques i, més tard, relleus que representen bisons modelats a l’argila, cas molt rar dins l’art paleolític.
Aquestes obres d’art sofriren greus desperfectes durant la Segona Guerra Mundial
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al s VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al s IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat…
Carist
Ciutat
Ciutat del sud de l’illa d’Eubea.
En foren famoses les pedreres de marbre