Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Les Halles
Mercat de París, fet instal·lar (~1130) per Lluís VI.
El projecte definitiu, realitzat per Victor Baltard, consistí en deu pavellons de ferro i vidre, construïts entre el 1845 i el 1866, que esdevingueren prototip de les estructures metàlliques del s XIX La construcció, ampliada del 1934 al 1936, fou enderrocada el 1973 Ricard Bofill organitzà l’espai lliure que hi quedà
Persèpolis
Ciutat
Antiga ciutat de Pèrsia, capital de l’imperi aquemènida, fundada per Darios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I.
Situada vora el riu Pohar, al NE de Shirāz, es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom té accés per unes escalinates dobles Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron apadāna , la de les cent columnes —de vint metres d’alt—, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits que porten llur tribut Destruïda i incendiada per Alexandre el Gran 331 aC, les imposants ruïnes foren excavades per EHerzfeld i EFSchmidt Oriental Institute of…
Teramo
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet…
Monza
La catedral de Monza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
És travessada pel riu Lambro El seu creixement, molt ràpid, ha estat parallel a l’increment de la industrialització a la regió milanesa Actiu centre industrial, amb indústria tèxtil, fabricació de maquinària, mobles, vidre, plàstics, pintures És cèlebre el seu autòdrom, que, per les seves característiques tècniques, és considerat el més ràpid del món Entre els molts monuments artístics de la ciutat, cal destacar la catedral, dedicada a sant Joan Baptista, fundada al segle VI, reconstruïda al XIII i ampliada el XIV, amb la façana de Matteo da Campione A l’interior, a la capella de…
Treviso
Treviso
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la confluència dels rius Sile i Botteniga, a 30 km de Venècia A la ciutat vella abunden les cases amb porxos i restes de frescs a les façanes La part més recent és envoltada d’una muralla del s XVI Hi ha indústries del paper, de pastes, molins, filatures, etc És un important nucli de comunicacions ferroviàries Antiga Tarvisium dels romans, fou, successivament, ducat longobard, comtat franc i marquesat El 898 fou destruïda pels hongaresos, i el 1339 passà a Venècia Domini austríac des del 1797, fou alliberada per l’exèrcit italià el 1866 La catedral conserva, dels s XI-XII, només…
Rouen

Vista de Rouen
Herbert Frank (cc by 2.0)
Ciutat
Capital del departament del Sena Marítim, a Normandia, França.
La geografia Situada a les vores del Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s’aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s’estenen àrees residencials recents És un dels principals ports francesos que, juntament amb l’avantport de l’Havre, serveix especialment la conca de París Centre industrial en expansió a part la tradicional indústria de cotó, sorgeixen fàbriques papereres, químiques, d’equipaments mecànics, automobilístiques i de construcció aeronàutica Les àrees industrials s’installen a les vores del Sena àrees de Le Petit Quevilly i Le…
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard,…
Trento
Ciutat
Capital del Trentino-Alto Adige i de la província homònima, al Trentino, Itàlia.
Situada a la vall del riu Adige, a una alçada de 192 m, gaudeix d’un clima benigne La part vella de la ciutat, construïda entorn de la catedral, és en un revolt del riu, i hi són abundants les cases nobles i els palaus Modernament, la ciutat nova s’ha estès cap a l’E en barris perifèrics situats en les petites elevacions que envolten la ciutat, i també cap a la banda dreta del riu, al peu del Dos Trento, antiga construcció romana i més tard fortí austríac És un important nucli de comunicacions, i hi ha indústria de mobles, metallúrgica i tèxtil cotó És seu arquebisbal Conquerida pels romans…
Eufrates
El riu Eufrates, un dels grans rius mesopotàmics, en el seu curs superior, a l’Anatòlia Oriental
© Corel Professional Photos
Riu
Riu del sud d’Àsia (2.760 km de llargada i 765.000 km2 de conca).
Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’ampla plana de Mesopotàmia,…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la…