Resultats de la cerca
Es mostren 5202 resultats
plana Pedrosa
Barri
Barri conurbat de tipus ciutat jardí de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), situat al NW del nucli antic, que sorgí prop del camí de Vallvidrera.
La parcellació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys vint i continuada vers el 1950
el Pedró
Barri
Barri mixt d’habitatges i indústria de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a l’extrem NW del terme (Cornellà de Dalt), damunt l’antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
La parròquia Sant Miquel i l’institut de segon ensenyament són centres d’activitats culturals
Pavullo nel Frignano
Ciutat
Ciutat de la província de Mòdena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada al vessant oriental dels Apenins, al cor del Frignano, uneix l’Emília amb la Toscana Mercat agrícola, és també centre d’estiueig
Pavia
Divisió administrativa
Província de la Llombardia, Itàlia.
La capital és Pavia
Pavia
La cartoixa de Pavia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria 1706-96, França…
Patti
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III
Paternò
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a l’illa de Sicília, Itàlia, als peus de l’Etna.
És un centre agrícola important Entre els seus monuments, cal esmentar les esglésies gòtiques de Santa Maria in Alto i San Francesco i un gran castell normand
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Partinico
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a l’illa de Sicília, Itàlia, terra endins del golf de Castellammare.
Centre agrícola i comercial exportació de vins Fundada al començament del s XIV per concessió de Frederic II de Sicília, fou un feu abacial fins el 1763, any que fou incorporada al patrimoni dels Borbó
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…