Resultats de la cerca

És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana

Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m

Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha…

Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’…

La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…

Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…

Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…