Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Arno
© Irene Toro
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (245 km de longitud; 8250 km2 de conca).
El seu règim és nivopluvial amb un màxim a la primavera i un altre a la tardor Neix al Monte Falterona, flueix en direcció N-S drenant el Casentino, i entra al pla d’Arezzo, on pren la direcció E-W i s’encaixa en la vall de Valdarno, en direcció N-NW, entre el Pratomagno i els Monti di Chianti Presa la direcció E-W, passa per Florència i rep el Greve i l’Elsa per l’esquerra, i l’Ombrone per la dreta A Pontedera rep l’Era, i el seu curs es fa navegable, en entrar en una plana alluvial, on es troba Pisa Desemboca a la mar Lígur, vora la…
agulla grossa de Miralles
Turó
Alt turó (870 m), espadat per la banda S, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, dins el terme de Santa Maria de Miralles (Anoia), prop del de Bellprat.
És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció SW-NE, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui
Dora Baltea
Riu
Riu d’Itàlia, afluent, per l’esquerra, del Po (160 km).
Neix als Alps, prop del Mont Blanc Seguint la direcció est travessa la Vall d’Aosta, i després flueix cap al sud Passa per Ivrea i desguassa al Po, prop de Chivasso De règim nivoglacial, té un cabal màxim de 93 m 3 /s pel juliol És aprofitat per a la irrigació i per a la producció d’energia hidroelèctrica
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’…
Agrigent
cattan2011 (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof…
Emília-Romanya
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’ Emília
i la Romanya
.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2 163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
riera de Miralles
Riera
Afluent, per la dreta, de l’Anoia, que neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada (municipi de Querol, Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció SW-NE, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt
Montmaneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Montmaneu, de 13,62 km 2 , és a l’extrem de ponent de la comarca, ja al límit amb la Segarra Limita a l’E amb Argençola Anoia, al S amb Montfar, enclavat del terme de Ribera d’Ondara i Talavera, a l’W amb el municipi de Ribera d’Ondara i al N amb Sant Guim de Freixenet, tots aquests termes pertanyents a la comarca de la Segarra Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 m d’altitud, al límit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre Drena un petit sector de la frontera occidental la capçalera del riu d’Ondara,…
Orpí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la vall mitjana de la riera de Carme, accidentat per la Serralada Prelitoral Catalana.
Situació i presentació El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,23 km 2 i els seus límits coincideixen amb els de l’antiga senyoria del castell i terme d’Orpí Limita al S amb la Llacuna, a l’W amb Santa Maria de Miralles, al N amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, a l’E amb el terme de Carme i a tocar un punt al pujol d’Orpinell, al SE, amb el municipi penedesenc de Mediona Alt Penedès És situat al sector meridional de la comarca i de la Conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que corre en direcció W-E pel centre del territori, entre les…