Resultats de la cerca

Erigit en comtat de Mirandola el 1514 i en principat de Mirandola el 1596 per l’emperador i en ducat de Mirandola des del 1617 Els Pico foren deposats del ducat el 1708 per l’emperador Josep I, en temps del duc Francesc Marca I, pel fet d’haver cedit la ciutat als francesos, i fou reunit amb el marquesat de Concordia als Este, ducs de Mòdena, que se l’incorporaren, fins que fou annexat al regne de Sardenya el 1860

És un centre agrícola i comercial Correspon a l’antiga Camerinum , aliada de Roma ja al s IV aC Fou centre de la marca de Camerino creada per Carlemany El 1198 fou incorporada als dominis de l’Església destruïda el 1259 per les forces de Manfred de Sicília, fou reconstruïda al s XIV per Gentile da Varano El 1502 se n'emparà Cèsar Borja, que féu construir el castell Bisbat des del s V, i arquebisbat des del 1787 El 1727 en fou fundada la universitat

Situada al sud de la llacuna de Venècia, en una illa unida per diversos ponts a terra ferma És un dels ports de pesca més importants d’Itàlia, i té indústries derivades d’aquesta activitat La catedral, del s XI, fou reconstruïda segons plans de Baldassare Longhena al s XVII Correspon a l’antiga Fossa Clodia Formà part del ducat de Venècia L’anomenada guerra naval de Chioggia 1378-81 marcà l’última fase de les guerres entre Venècia i Gènova al s XIV Gènova, aliada amb Hongria i amb Francesc de Canara, senyor de Pàdua, derrotà els venecians a Pula i ocupà Chioggia, però hagué d’…

Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que aquesta esdevingué…

És situada a la Riviera de Ponent, en una curta plana a la desembocadura del Letimbro Deu la seva importància al port de mar, actualment el segon de la Ligúria després de Gènova Centre comercial carbó, oli mineral, ferro, manté una gran indústria siderúrgica, mecànica, d’adobs i de productes alimentaris Antiga Savo dels lígurs, fou devastada pels longobards s VII A la fi del s X, juntament amb Vado, formava part de la marca dels Aleramici de Montferrat Després de successives dependències Gènova, França, els Sforza, etc, fou convertida 1528 en una simple fortalesa de Gènova No es reféu com a…

Situada a la confluència dels rius Retrone i Bacchiglione, al peu dels monts Berici, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, química, alimentària i ceràmica, i orfebreria És seu episcopal D’origen preromà, esdevingué ciutat romana Vicentia l’any 49 aC, i fou adscrita a la tribu Menenia Caigut l’Imperi, esdevingué seu d’un comtat longobard, i després, d’un comtat franc més tard s X formà part de la marca de Verona A partir del 1266 passà sota el domini de Pàdua, i a partir del 1404 fou annexada a la república de Venècia Conserva ruïnes romanes…

Situada a la part meridional d’aquesta, limita amb el Tirol del Sud N, amb el Vèneto E i S i amb la Llombardia W i S La població és de parla italiana Pertanyent a la Rètia al segle III aC, fou conquerit per Roma el 15 dC, i en la divisió d’August formà part de la desena regió d’Itàlia Venetia et Histria Creat el regne longobard 569, fou establert el ducat de Trento, organitzat després com a marca, quan Carlemany se n'apoderà 774 Sota obediència imperial, a la fi del segle X, foren units el poder ducal amb l’eclesiàstic en mans dels bisbes ~1000, el qual poder no fou secularitzat fins el…

Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època etrusca s IV aC,…

És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’una marca…

Situació i presentació El terme municipal de Santa Margarida de Montbui, de 27,58 km 2 , és situat al SW d’Igualada, a la dreta de l’Anoia riu que separa els dos municipis entre les confluències de la riera de Tous, a ponent, i el torrent de Garrigosa, a llevant Limita amb els termes d’Igualada i Jorba al N, Sant Martí de Tous a l’W, Santa Maria de Miralles al SW, Orpí al S i Vilanova del Camí a l’E El territori és planer al sector septentrional i forma vers el SW un triangle accidentat per la serra de Collbàs i la de la Portella, i pels extrems orientals de la serra…