Resultats de la cerca

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…

Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1 193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església

Prengué el nom d’una antiga villa rural coneguda des del 1029 És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons , pel mas dels Bastons que té prop seu El 1860 tenia 18 famílies fou erigida en parròquia independent el 1878 L’església romànica és obra de principi del s XII, amb l’absis renovat al principi del segle actual

És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons

L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…

Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…

És esmentada el 977 L’església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria

Era sufragània de la parròquia del Mujal i es conserva l’antic edifici, romànic s XII L’advocació passà al veí poble de Navars, i l’endemà del dia de la festa 25 d’agost hom fa un aplec en aquesta capella

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí