Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Cinisello Balsamo
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial que forma part de l’aglomeració urbana de la ciutat de Milà Indústria de la fusta
Saluzzo
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
Centre agrícola i comercial a l’alta plana piemontesa, als últims contraforts prealpins, que conserva el seu aspecte medieval Indústria de la fusta mobles i d’artesania Seu episcopal
Paderno Dugnano
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Situada 12 km al N de Milà i travessada pel torrent Seveso i el canal Villoresi, és un actiu nucli d’indústria tèxtil, de la fusta i del vidre
Molfetta
Ciutat
Ciutat de la Pulla, Itàlia, a la província de Bari.
Indústries alimentàries i de la fusta Port actiu La catedral vella és romànica, començada el 1150 i finida al s XIII la catedral nova té una façana barroca del s XVII
Avezzano
Ciutat
Ciutat de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia.
Situada a l’angle NE de la conca abans ocupada pel llac Fucino, fou destruïda l’any 1915 per un terratrèmol, del qual fou l’epicentre, i reconstruïda posteriorment Centre agrícola, té producció de fusta i indústria alimentària
Feltre
Ciutat
Ciutat de la província de Belluno, al Vèneto, Itàlia.
És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana
Beget
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França.
Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà 1044 m Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem El poble 47 h 1981 541 m alt és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta…
Sorrento
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la costa de la península homònima, és un important centre turístic Mercat agrícola tradicional raïm, nous i indústries artesanals de fusta, tèxtils al servei del turisme Ciutat probablement d’origen grec, fou dominada pels etruscs i, sobretot, pels oscs Fou seu episcopal des del 420 Autònoma s VII, primer sota els ducs de Nàpols i després amb ducs propis, combaté contra els longobards de Benevent, contra els sarraïns, contra Amalfi i Salern El ducat fou absorbit en el regne dels normands 1137 Ultra algunes tombes gregues i osques, conserva diverses villes romanes i…
Todi
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada damunt un turó 411 m que domina la confluència del Naia i el Tíber Té indústria i artesania de la fusta És seu episcopal Ciutat etrusca molt florent i, posteriorment, ciutat romana Colonia Iulia Tuder , hagué de sofrir, més tard, les escomeses de longobards i bizantins Innocenci III la inclogué en el patrimoni de Sant Pere, però la ciutat continuà amb una vida de fet independent i tingué un període s XI-XIV de riquesa i potència Conserva part de les antigues muralles s IV-III aC i restes de construccions romanes La muralla exterior és del s XIII A la Piazza del Popolo…
Herculà
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al vessant del Vesuvi, entre Portici i Torre del Greco, al SE de Nàpols.
És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per…