Resultats de la cerca

Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers

És situat al Somontano de Barbastre, que fins el 1956 pertangué al bisbat de Lleida arxiprestat de Berbegal

Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño

La capital és Torí

Quarta metròpoli de l’estat, després de Roma, Milà i Nàpols, és situada a la confluència del Po i del seu afluent el Dora Riparia, en una plana al peu d’una zona de turons morènics La seva situació prop dels Alps i a la cruïlla de les grans rutes vers els túnels del Gran Sant Bernat i el Montblanc i vers la Ligúria, explica, en part, la seva importància És característica la seva estructura urbanística, basada en una ordenació geomètrica dels carrers i places, i també la gran homogeneïtat arquitectònica dels seus edificis Fins al final del segle XIX i el començament del XX, que començà el…

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època barroca,…

Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…