Resultats de la cerca
Es mostren 6884 resultats
Sacile
Ciutat
Ciutat de la província de Pordenone, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia, al S dels Prealps Càrnics.
Indústries tèxtils i destilleries Fou plaça forta de la República de Venècia
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
monts Sabins
Serralada
Serralada del centre de la península italiana que constitueix el sector occidental dels Apenins dels Abruços.
S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m
Sabiñánigo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Sabaudia
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia, al cantó nord del llac homònim.
Fou fundada en ocasió de les obres de sanejament de la regió pontina 1933-34 És centre residencial i d’estiueig
Ryūkyū
Arxipèlag
Arxipèlag del Japó format per 83 illes, 48 de les quals deshabitades, que forma el ken d’Okinawa
.
La capital és Naha S'estén uns 1 100 km formant un gran arc des de Kyūshū, al N, fins a Taiwan, al S, i constitueix el límit est de la mar de la Xina Oriental La majoria de les illes grans són volcàniques 15 volcans actius i les petites, corallines Clima subtropical humit Densament poblades 574 h/km 2 est 1998, el principal nucli urbà és la capital, a l’illa d’Okinawa Conreus de canya de sucre, moniato, arròs, pinya tropical Exportació de sucre i pinya Indústria tèxtil La població, resultat de migracions prehistòriques des del Japó i des de la Xina, presenta caràcters somàtics diferents dels…
Ruvo di Puglia
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Estació de ferrocarril a Molfetta distant 9 km, a la línia Foggia-Lecce Bisbat catòlic, probablement des del s VIII o IX Catedral del començament del s XIII A l’època grega fou punt d’importació de ceràmica coríntia i àtica
port de Rus
Coll (2 622 m) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al S del Castell de Rus (2 783 m), termenal dels municipis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus , que aflueix, per la dreta, al Flamisell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella
Rubiols
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat prop de l’embassament de Los Toranes.
És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina