Resultats de la cerca

Situat a l’alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, ja dins el pla inclinat de la Depressió de l’Ebre, formada per gresos i argiles rogenques el plec més septentrional és format per un anticlinal diapíric de guixos en el nucli i que origina deus salades, d’uns 650 m alt un altre de més potent, format per calcàries i gresos, s’enlaira a 785 m al tossal Gros, als vessants del qual hi ha l’antic poble, castell i santuari de la Móra Les aigües s’escolen per la Sosa de Peralta, tributària del Cinca, formada pels barrancs de Calassanç i de Gavasa Els ermots i les…

Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

La vila 256 h agl 1991, peraltencs 523 m alt és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa hi ha les ruïnes d’un antic castell L’església parroquial és dedicada a santa Maria després de la conquesta 1058-63 del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida El 1697 s’hi establí un collegi d’escolapis Josep de Calassanç era fill de Peralta i noviciat que encara perdura

És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta caràcters de…

La seva església parroquial depengué, com la de Peralta, del bisbat d’Urgell

Format a Tramessoses, al límit dels termes de Sanui i de Sant Esteve de Llitera, per la unió de la Sosa de Peralta que neix al vessant meridional de la serra de la Corrodella, vora la Cogulla, i que passa per Calassanç i Peralta de la Sal i la Sosa de Sanui que es forma per la unió de diversos barrancs, a Sanui s’uneix al seu collector després de passar per Montsó Aragó L’aigua és d’alta salinitat

És un centre agrícola El comtat de Caltabellotta fou concedit a Guillem de Peralta mort el 1348 passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternò 1619, i als Álvarez de Toledo 1727

És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…

El castell fou conquerit als musulmans el 1083 pel comte Ermengol IV d’Urgell L’església de Sant Miquel fou donada el 1091 pel comte a la canònica de Solsona Actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Móra

De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui