Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Feltre
Ciutat
Ciutat de la província de Belluno, al Vèneto, Itàlia.
És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana
pic d’Alba
Cim
Pic, el més occidental dels grans cims de la Maladeta (3 100 m, municipi de Benasc, Ribagorça); vers el SE es troben el pic de la Dent d’Alba (3 114 m) i el coll d’Alba (3 075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al NW, a la capçalera de la vall d’Alba , ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba sota els quals és situada la cova d’Alba, que té un desnivell de 530 m i un desenvolupament de 5 km i a l’E, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba
vall d’Anglos
Vall d’origen glacial situada al SE del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés, dins el municipi de Montanui (Ribagorça).
Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall l’inferior, que és el més gran, es troba a 2 222 m d’altitud A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos 2 815 m alt, es troben els estanyets de cap d’Anglos
vall dels Ivons
Vall de capçalera de la vall de Grist, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana 2905 m alt i els pics de Posets 3375 m, Bardamina 3079 m, Vaticielles 2848 m i Escorbets 2902 m L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Posets 2570 m alt al llac de les Alforges Llur emissari, el barranc dels Ivons , forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent de l’Éssera per la dreta
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
Vesuvi
El Vesuvi
© Fototeca.cat
Volcà
Volcà de la Campània, Itàlia, 12 km al SE de Nàpols, l’únic volcà actiu de l’Europa continental.
Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha…
Benevent
Ciutat
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’…
vall de Barravés

La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…