Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…

Fundada al s XIV per Manfred II Chiaramonte, comte de Módica, passà a ésser feu de Guillem Ramon de Montcada per concessió del seu sobirà Martí I de Sicília A partir del 1564 pertangué a la família dels Lanza Hi ha el castell de Manfred III

Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar tenia un gran nombre de naus en miniatura com a exvots al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942

Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta al s XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada al s XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista

Era al capdavall de l’estany de la Llacuna, i donà nom a un barri format a la fi del s XIX

És un port pesquer i comercial al NW de l’illa, al peu de l’Erice, al fons d’una petita badia Les principals indústries són les alimentàries El 30 d’agost de 1282 hi desembarcà Pere II de Catalunya-Aragó per tal d’iniciar la conquesta de Sicília, en poder dels Anjou, sollicitat pels mateixos sicilians Hi hagué consolat de catalans del s XIII al XVI L’any 1408 fou el port de partida de Martí I de Sicília en l’expedició a Sardenya Entre els monuments, cal destacar la catedral, del s XII, reedificada al XVIII, i l’església de l’Annunziata s XIV

Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…

El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan s XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat torre de Sant Pau L’actual…