Resultats de la cerca

De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu 2797 m És separada de l’ illa del Sud per l’estret de Cook Les ciutats més importants són Auckland , al N, i Wellington , la capital, al S

És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva

La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…

Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…

Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…

Centre comercial i industrial al S de l’illa Nus de comunicacions Seu episcopal

Situada entre Malta i Tunísia, administrativament pertany a la província d’Agrigent L’economia gira entorn de l’agricultura cereals i vinya, la pesca i el turisme La proximitat de l’illa amb la costa nord-africana poc més de 100 km fins a Tunísia l’ha convertit, en època recent, en un dels punts de trànsit d’immigrants illegals i de refugiats, procedents del Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àfrica subsahariana El pas d’aquests immigrants des de la costa nord-africana fins a l’illa, amb embarcacions irregulars en condicions molt precàries i controlat per màfies, s’inicià…

Port de pesca al NW de l’illa, al golf homònim, és un centre d’estiueig aigües termals

És el port principal de l’illa

Amb una superfície de gairebé 80 km 2 , és el segon llac més gran de l’illa La ciutat de Rotorua  és a l’extrem sud, i la de Ngongotaha, a la riba est És format sobre el cràter del volcà Rotorua, a la zona volcànica de Taupo A prop, al voltant del volcà en actiu de Tarawera Mountain , hi ha altres petits llacs i piscines naturals d’origen volcànic Nombrosos rius i rierols alimenten el llac, d’un color groc verdós a causa de les seves aigües sulfuroses