Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Bayreuth
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main, als contraforts del Fichtelgebirge.
Nucli comercial i industrial tèxtil regional Centre d’ensenyament superior amb una universitat Obtingué ressò internacional d’ençà que Richard Wagner l’escollí com a lloc de residència i hi fou installat el teatre dels festivals, el Festspielhaus concebut per Wagner com a teatre nacional, fou inaugurat el 1876 amb una representació de la seva Tetralogia Els festivals, totalment dedicats a l’obra wagneriana, han estat celebrats regularment des del 1883, llevat de les interrupcions del 1914 al 1923 i del 1944 al 1951 Fundada al s XII pels comtes d’Andechs-Diessen, la…
Camp de Mart
Barri
Terreny situat al marge esquerre del Tíber, fora del pomoerium de Roma, reservat en un origen a maniobres militars i a la reunió dels comitia centuriata.
A partir de Cèsar i sobretot des d’August hi foren construïdes una sèrie d’edificacions teatre de Pompeu, el mausoleu d’August, l' Ara Pacis Augustae , el panteó, termes, temples, diversos arcs de triomf que convertiren el sector en un dels conjunts monumentals més importants de l’Imperi
Charlottenburg
Palau
Antic palau reial de Berlín, bastit per Arnold Nering (des del 1695), continuat i coronat, amb una cúpula esvelta, per Johann Friedrich Eosander von Goethe (1701-13).
Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental
Segesta
Christophe PINARD (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Sicília, a la part NW de l’illa.
Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del s V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del s III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
Ventimiglia
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província d’Imperia, a la Ligúria, Itàlia, a la costa de la mar Lígur, a la desembocadura del Roia.
És un nus important de comunicacions ferroviàries, per tal com té estació de frontera entre els estats italià i francès L’antic nucli de lígurs, esmentat per Plini i Estrabó amb el nom d' Album Intimilium , sorgí al costat de la Via Augusta, i fou municipi a l’època imperial Antiga seu episcopal, esdevingué, a més 962, comtat, dependent del marquesat de Susa Després de passar successivament a diversos dominis, el 1505 passà al de la república de Gènova Es conserven restes d’un teatre s II, la catedral, del s XII, i fragments torres i portes de les fortificacions genoveses, del s…
Heidelberg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Neckar.
Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats, com la…
Pienza
Localitat
Localitat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada sobre un turó de la vall de l’Orcia.
Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en funció d’una…
Fiesole
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada dalt d’un turó, a la vora de l’Arno, al NE de Florència.
És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra…
Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades…