Resultats de la cerca

Neix a la plana de Magdeburg i recorre una vall ampla i pantanosa Passat Celle, és navegable fins a la confluència amb el Weser

És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana

S'estén per una vall oberta i ampla, prop del canal Herne-Rin, que enllaça amb Duisburg Sorgida a mitjan s XIX d’un poble agrícola de 1 000 h, es desenvolupà com a ciutat minera i industrial, i l’expansió urbana ha englobat els nuclis de Buer centre administratiu de la ciutat i Horts Port al canal Herne-Rin

Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m

Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha…

Cap a l’est s’assenta damunt els últims pendents basàltics, molt boscosos, del Vogelsberg Hi ha mines de lignit, de ferro i de manganès i indústria de maquinària Centre d’ensenyament superior Justus Liebig-Universität Giessen, fundada el 1607

Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’…

La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de…

Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…