Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Sant Daniel de Palou
Església
Antiga església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna s XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig
Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i un conjunt…
Sant Cristòfol de Manresa
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de Manresa (Bages), a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu emplaçament es féu…
Sant Cristòfol de la Vall
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís, situat a la vall de Llimiana.
L’església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana Al segle XIX formà un municipi amb Sant Martí de Barcedana
Sant Cristòfol de Figuera
Església
Església romànica del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la masia de Figuera, a l’oest del poble, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig.
Sant Cristòfol de Castellbell
Caseria
Caseria del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat.
L’església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del s XI Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del s XII
Sant Cristau d’Oveix
Església
Església romànica del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a llevant del poble d’Oveix.
Sant Corneli
Santuari
Santuari del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Aramunt, al cim de la serra de Sant Corneli (1 354 m alt.), continuació vers l’W de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
Sant Climent de Torogó
© CIC-Moià
Priorat
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó
Sant Climenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç
, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren els Rovira i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina