Resultats de la cerca
Es mostren 4152 resultats
Sant Cristòfol de Monteugues
Església
Antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), a 653 m alt., a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic
Sant Crist de la Grua
Raval
Raval del poble de Montmeló (Vallès Oriental), a ponent del nucli urbà.
Sant Climenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç
, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren els Rovira i…
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Celoni
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts d’una rica cobertura vegetal arbòria, secularment…
Sant Bernat de Montseny
© Fototeca.cat
Capella
Capella i hotel del municipi de Montseny (Vallès Oriental), al veïnat de Montseny d’Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l’esquerra, l’alta vall de la Tordera.
Sant Bartomeu de Cabanyes
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al coll de Sant Bartomeu
, depressió de la Serralada Litoral al NE del turó de Séllecs, al límit amb el municipi d’Òrrius (Maresme).
L’església de Cabanyes és esmentada ja l’any 931 L’actual edifici és romànic el 1299 depenia ja de la parròquia d’Argentona Al segle XIX passà a la parròquia d’Òrrius
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Sant Baldiri
Raval
Raval del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al S del poble, vora la capella de Sant Baldiri, esmentada ja el 1075; el 1679 hi fou dut l’antic altar de l’església parroquial, el qual fou dedicat el 1716 a la Mare de Déu de la Serra.
Santa Susanna de Vilamajor
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al N del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera.
El 1834 formava encara un municipi independent