Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
San Dona di Piave
Ciutat
Ciutat de la província de Venècia, al Vèneto, Itàlia, prop de la llacuna vèneta.
Important nus de comunicacions i centre industrial maquinària agrícola
Adria
Ciutat
Ciutat de la província de Rovigo, al Vèneto, Itàlia.
Antic port cegat pels alluvions del Po i de l’Adige, que donà nom a la mar Adriàtica Destilleries i foneries
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol
, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals
Sas
Poble
Poble (1 381 m alt.) del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, a l’extrem occidental del municipi, sota el coll de Sas (1 480 m alt.), obert entre el tossal de Sant Quiri (coronat pel santuari de Sant Quiri) i el Canbell de Sas.
Centre de l’antic batlliu de Sas que donà nom a l’antic municipi de Benés el Batlliu de Sas De la seva església parroquial Sant Miquel depèn la d’Erta
Toralla i Serradell
Antic municipi
Antic municipi del Pallars Jussà, incorporat el 1969 al nou del Pont de Claverol (actual Conca de Dalt), a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla l’antic cap del municipi, Serradell que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom, Erinyà, Rivert i Torallola
Vittoria
Ciutat
Ciutat de la província de Ragusa, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a l’W de Ragusa, a 25 km, sobre els vessants meridionals dels Iblei, és un important centre vinícola Fou fundada el 1607 i li donà el nom la comtessa Vittoria, filla del virrei Marco Antonio Colonna
Lipari
Lipari
Diego Sideburns (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa, la més gran de les Eòlies, a la mar Tirrena, situada entre les de Vulcano i Salina, al NE de Sicília.
L’illa dóna nom també al mateix arxipèlag, la població del qual es concentra a la ciutat de Lipari Hi ha indústria basada en l’extracció de la pedra Les excavacions de l’acròpolis de la ciutat han revelat un ric emplaçament humà que remunta al Neolític
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
Caltagirone
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a Sicília, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola, té mines de sofre i indústries de ceràmica Fou ocupada al s IX pels sarraïns, i el 1019 pels normands Destruïda per un terratrèmol 1693, fou reconstruïda La ciutat actual conserva restes gregues i romanes La baronia de Caltagirone pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica, i més tard als Montcada, comtes d’Adernó, i als Alagó Alfons el Magnànim la donà al seu germà, l’infant Pere, i el 1464 passà a la corona
monestir de Bobbio
Monestir de Bobbio
Laura (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir situat a la vall de Trebbia, als Apenins, a l’Emília-Romanya, Itàlia, que donà nom a la ciutat formada al seu entorn, a 46 km de Piacenza.
Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja La ciutat passà després als Visconti de Milà segle XIV, i…