Resultats de la cerca
Es mostren 15065 resultats
Quartu Sant’Elena
Ciutat
Ciutat de la província de Càller, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Té destilleries, fàbriques de paper, de bicicletes i de motocicletes Exporta vi i cereals Té extenses mines de sal a la rodalia Conserva l’església de San Pietro s XIII
Putorana
Massís
Massís de l’altiplà de la Sibèria Central, el més alt i el més fortament desmembrat, al curs superior del P’asina, al NW del kraj de Krasnojarsk, Rússia (altitud màxima, 1 702 m).
Putignano
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, a l’altiplà de Le Murge.
Centre comercial i estació ferroviària És notable la seva església parroquial, del s XII, amb retocs posteriors
Puškin
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Indústries químiques, mecàniques i del paper Fundada per Pere el Gran, fou residència d’estiu dels tsars fins el 1917 S'hi destaquen un conjunt de palaus i pavellons, d’arquitectes italians el de Caterina de BRastrelli, 1752-57, el d’Alexandre de GQuarenghi, 1792-96 Té també l’església de Santa Sofia, imitació de la de Constantinoble El nom de Puškin li fou donat pel fet que l’escriptor homònim en freqüentà el liceu
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Pskov
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Velikaja, a la confluència amb el Pskova, és un nucli industrial, especialitzat en construccions mecàniques Té institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques i una de musical Fundada el 903, estigué subjecta a Novgorod fins que esdevingué principat independent 1348 Fou annexada al de Moscou per Basili III 1510, i perdé el veče o assemblea popular de govern Hi abdicà el tsar Nicolau II 1917 Conserva la muralla fortificada i el kremlin s XII amb les típiques torres bizantinorusses Entre les nombroses esglésies es destaquen les dels monestirs Mirožkij s XII, amb…
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
Prokopjevsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kemerovo, Rússia.
Situada en una desviació de la línia transsiberiana, és un centre important de la conca minera de Kuzbass Produeix maquinària de mines, i té indústries electromecàniques i alimentàries Té diversos instituts d’investigació relacionats amb la indústria del carbó i diverses escoles tècniques
Procida
Illa
Illa al NE del golf de Nàpols, Itàlia.
Consta de materials volcànics i mostra restes de quatre cràters Gairebé tots els seus habitants viuen a la població homònima, coronada per un castell