Resultats de la cerca

La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…

Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…

Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…

Situada entre Malta i Tunísia, administrativament pertany a la província d’Agrigent L’economia gira entorn de l’agricultura cereals i vinya, la pesca i el turisme La proximitat de l’illa amb la costa nord-africana poc més de 100 km fins a Tunísia l’ha convertit, en època recent, en un dels punts de trànsit d’immigrants illegals i de refugiats, procedents del Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àfrica subsahariana El pas d’aquests immigrants des de la costa nord-africana fins a l’illa, amb embarcacions irregulars en condicions molt precàries i controlat per màfies, s’inicià amb una certa intensitat al…

Port de pesca al NW de l’illa, al golf homònim, és un centre d’estiueig aigües termals

Port principal de l’illa a la costa septentrional, és centre pesquer i siderúrgic, amb alts forns El 1814 esdevingué capital del petit estat assignat a Napoleó I

La capital és Kavieng 4 600 h 1980 És una illa muntanyosa, d’origen volcànic Producció de cafè i de cacau Fou descoberta el 1616

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…

Situada al centre-est de l’illa, a 553 m d’altitud i al peu del mont Ortobene, és un centre comercial, agrícola i ramader D’origen preromà, a l’alta edat mitjana fou residència dels bisbes d’Ottana Nuoro anà substituint aquesta ciutat també en importància comercial Seu episcopal amb nom propi des del 1928 Hi són importants els monuments nuràgics

És un port pesquer i comercial al NW de l’illa, al peu de l’Erice, al fons d’una petita badia Les principals indústries són les alimentàries El 30 d’agost de 1282 hi desembarcà Pere II de Catalunya-Aragó per tal d’iniciar la conquesta de Sicília, en poder dels Anjou, sollicitat pels mateixos sicilians Hi hagué consolat de catalans del s XIII al XVI L’any 1408 fou el port de partida de Martí I de Sicília en l’expedició a Sardenya Entre els monuments, cal destacar la catedral, del s XII, reedificada al XVIII, i l’església de l’Annunziata s XIV