Resultats de la cerca

Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada

Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué…

En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’…

Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica

Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A…

Port i nucli industrial indústria química i metallúrgica Fundada pels grecs a la Magna Grècia al segle VIII aC, Pitàgores de Samos hi creà una famosa escola filosòfica A partir del segle V aC fou atacada per atenesos i cartaginesos, i, l’any 194 aC, esdevingué colònia romana

Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…

Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al s V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou…

Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del s V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del s III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea

El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…