Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Asinara
Illa
Illa d’Itàlia, al NW de Sardenya.
És el resultat de la unió de quatre illes aturonades que tanca pel nord-oest el golf d’Asinara 60 km d’amplada Els seus habitants viuen principalment de la pesca
estret de Messina
Estret marí
Braç de mar que separa Sicília de la península italiana i comunica la mar Tirrena amb la Jònica.
Presenta la forma d’un embut de 33km de llargada, amb 3km d’amplada a la banda nord i 16 a la meridional Ha representat sempre un perill per a la navegació, que fou ja exemplificat míticament pels antics Escilla i Caribdis
avencs de la Febró
Cova
Esquerda oberta a la cinglera d’origen càrstic situada al municipi de la Febró (Baix Camp).
Té més de 250 m de llargària, uns 25-30 m de fondària i de 6 a 8 m d’amplada Dins s’hi troben dues coves, una de les quals de gran capacitat, que havien contingut estalactites que foren totalment arrencades en tragueren carretades per decorar el desaparegut mas de Macià Vila, a Reus Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors, i segons la tradició s’hi amagà també el general Prim el 1843
Ponça
Illa
La més gran de les illes Poncianes, Itàlia (8 km de llargada amb una amplada màxima d’1,8 km).
La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament
golf de Càller
Golf marí
Golf de la costa sud-oriental de l’illa de Sardenya, Itàlia, entre el cap Carbonara i el cap de la Pulla, d’uns 50 km d’amplada màxima.
golf de Gènova
Golf marí
Golf de la mar Lígur, al NW d’Itàlia, limitat a l’oest pel cap Mele i a l’est pel cap de Portovenere, amb una amplada màxima de 130 km.
El seu litoral, format pels Apenins Lígurs, és alt i retallat
península Itàlica
Península
Península del centre de la Mediterrània que s’estén al llarg de 1 000 km de NW a SE i amb una amplada màxima de 225 km i que forma part de l’estat italià Itàlia).
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…
Apenins
Serralada
Serralada de plegament alpí que travessa Itàlia de nord-oest a sud-est i en forma la columna vertebral, enllaça, al nord, amb els Alps Marítims i, al sud, amb la cadena de l’Atles, mitjançant l’arc sicilià (1 500 km de llargada i 150 km d’amplada màxima).
Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves del món Pel nord, els Apenins s’estenen per la…
Capafonts

Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…