Resultats de la cerca

Important nus de comunicacions i centre industrial maquinària agrícola

 Prop del pont hi ha indicis d’un altre pont més antic

Antic port cegat pels alluvions del Po i de l’Adige, que donà nom a la mar Adriàtica Destilleries i foneries

Situada a l’W de Ragusa, a 25 km, sobre els vessants meridionals dels Iblei, és un important centre vinícola Fou fundada el 1607 i li donà el nom la comtessa Vittoria, filla del virrei Marco Antonio Colonna

L’illa dóna nom també al mateix arxipèlag, la població del qual es concentra a la ciutat de Lipari Hi ha indústria basada en l’extracció de la pedra Les excavacions de l’acròpolis de la ciutat han revelat un ric emplaçament humà que remunta al Neolític

La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant

Centre comercial d’una àrea agrícola, té mines de sofre i indústries de ceràmica Fou ocupada al s IX pels sarraïns, i el 1019 pels normands Destruïda per un terratrèmol 1693, fou reconstruïda La ciutat actual conserva restes gregues i romanes La baronia de Caltagirone pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica, i més tard als Montcada, comtes d’Adernó, i als Alagó Alfons el Magnànim la donà al seu germà, l’infant Pere, i el 1464 passà a la corona

Fou fundat per sant Columbà el 612, el qual hi morí el 615 Fou un centre d’irradiació cultural intensa a causa de l’activitat dels primers monjos, d’origen irlandès La biblioteca reuní molts còdexs, sovint amb texts únics, i alguns palimpsests Ara són dispersos en diverses biblioteques, sobretot a la Vaticana, a la Nazionale de Torí i a l’Ambrosiana de Milà Gerbert, el futur papa Silvestre II, fou abat del monestir El 1014 Bobbio fou erigit en bisbat comtat unit a la lliga llombarda, oposada a l’emperador Frederic I Barba-roja La ciutat passà després als Visconti de Milà segle XIV, i…

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret