Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Ramon
Capella
Capella situada a ponent del poble d’Artesa de Lleida (Segrià).
De planta circular, fou construïda el 1777 S'hi conserva una relíquia de Sant Ramon Nonat És envoltada de jardins El 31 d'agost s'hi fa un aplec
palaus Farnese
© Fototeca.cat
Palau
Palaus fets construir per Alexandre Farnese, l’un a Roma i l’altre a Caprarola.
El palau de Roma fou començat 1514 per Sangallo el Jove, al qual succeí 1546 Miquel Àngel, que n'edificà l’entaulament i el tercer ordre d’arcades del pati Giacomo della Porta en féu la façana posterior i acabà el palau 1580, l’interior del qual fou decorat pels Carracci El palau de Caprarola és obra d’AVignola i té forma pentagonal, amb un pati circular
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
Panteó de Roma
a_wilson (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple antic de Roma —dit popularment la Rotonda— construït per Agripa al camp de Mart.
Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les de diversos…
Llotja de Lleida
Arquitectura civil
Edifici d’us públic polivalent de la ciutat de Lleida, situat a l’àrea de l’antic Mercat Central de Fruites del barri de Pardinyes, a la riba del Segre.
El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…
Bríndisi
Ciutat
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del s XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del s XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del s XIV i de Santa Teresa barroca…
Ravenna
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…
Aitona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW Limita al NW amb Fraga, al SW amb Seròs, al S amb Llardecans, a l’E amb Sarroca de Lleida i al N amb Torres de Segre i amb Soses La banda de la dreta del Segre, on hi ha la vila d’Aitona, és regada per la séquia de Remolins i per la séquia d’Aitona o Major que procedeix de Torres de Segre, travessa Soses i Aitona i desguassa al barranc de la Vall de Grau, afluent al Segre i també per l’aigua derivada del canal d’Aragó i…
Llardecans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…
la Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…