Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Baix Guadalaviar
Departament que tenia la capital a València i que comprenia la part central del País Valencià.
Comprenia des de la rambla de les Coves fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València
baronia de Llaurí
Història
Jurisdicció senyorial a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Beniboquer.
La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera
Portugal
Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…
Caserta
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És un mercat agrícola i un nucli industrial indústries alimentàries i d’elaboració del tabac Fundada pels longobards al s VIII, el 848 s’incorporà al ducat de Benevent, i el 879, a Càpua Conquerida pels normands el 1057, a mitjan s XII fou la seu d’un bisbat cal destacar-ne la catedral romànica, del s XII La construcció per part de Carles VII, el futur Carles III d’Espanya, del palau reial 1752, a 4 km de Caserta, provocà el naixement d’una ciutat moderna al seu voltant Caserta Nuova El palau reial és d’estil neoclàssic, un dels més grans edificis d’Itàlia Fou projectat 1750 i…
Herculà
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al vessant del Vesuvi, entre Portici i Torre del Greco, al SE de Nàpols.
És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per…
marquesat d’Albaida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.
La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…
el Cap de la Nau
Departament que tenia la capital a Alacant i que comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i el Segura i, per l’interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant Tenia les sotsprefectures de Xàtiva i de Dénia
Coïmbra
Ciutat
Capital del districte homònim i de l’antiga regió de la Beira Litoral, Portugal, situada a la vora dreta del Mondego.
Comprèn dues àrees urbanes la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina A la part moderna hom ha installat algunes indústries teixits de lli, ceràmica i cuirs Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto És també centre administratiu i d’ensenyament superior Universidade de Coimbra, fundada el 1290 Al lloc de l’…
Ligúria
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
Ferrara
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada en una plana baixa, al NNE de Bolonya, entre el Po della Maestra i el Po di Volano El nucli antic, de forma trapezoidal, és envoltat de muralles, i és dividit, de NW a SE, en dues parts pel Viale Cavour i el Corso della Giovesca Entre Porta Po i Porta Mare s’estén un barri modern, de carrers en quadrícula l’expansió industrial ha portat a la creació d’un extens polígon entre el nucli urbà i Pontelagoscuro, on s’han installat fàbriques de plàstics, d’adobs químics, de metà, de sucre i d’alcohol És també centre comercial d’una rica comarca agrícola fruiters, recuperada, en gran part…