Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Reggio de Calàbria
Divisió administrativa
Província de Calàbria, Itàlia.
La capital és Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia, situada a l’estret de Messina.
Conreu de flors per a la fabricació d’essències Port comercial Arquebisbat Centre cultural escoles tècniques museu arqueològic municipal Fundada pels grecs de la Calcídia 270 aC, Rhegion conservà el seu caràcter hellènic fins a l’època de Cèsar Després fou, successivament, bizantina i normanda i, sota el domini de les cases d’Anjou i de Catalunya-Aragó, es convertí en una important metròpolis comercial En produir-se l’alçament procatalà de Sicília 1282, s’hi establí Carles I de Nàpols, el qual, en partir cap a França gener del 1283, hi deixà el seu fill Carles com a vicari del regne Aquest,…
Recanati
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia.
Centre agrícola i comercial, amb indústries de teixits i de mobles Conserva vestigis de les antigues muralles i portes, i, entre els seus edificis, cal fer esment de les esglésies de Santa Maria di Castelnuovo s XIII, Sant'Agostino i Duomo s XIV
Ravenna
Divisió administrativa
Província de l’Emília-Romanya, Itàlia.
La capital és Ravenna
Ravenna
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…
Ravello
Localitat
Localitat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada a la península de Sorrento i en un esplèndid emplaçament (315 m alt.) sobre la badia.
Conserva de l’antiga esplendor s XI-XIII una gran riquesa monumental, com l’església de San Giovanni del Toro amb una trona del s XII i la catedral, romànica magnífics ambó, trona i portes de bronze El Palazzo Rufolo, amb pati d’arcades encreuades, es troba en un parc que inspirà a Wagner el jardí encantat de Klingsor, del Parsifal
Ravanusa
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada a la riba dreta del Saso i en una zona sofrera.
Ruïnes d’un temple grecosícul en una altura propera
Rapallo
Ciutat
Ciutat de la província de Gènova, a la Ligúria, Itàlia, situada a la Riviera di Levante.
Centre de turisme i d’estiueig Artesania tradicional de cadires de boga i puntes de coixí El 1922 hi fou signat el tractat de Rapallo entre l’URSS i Alemanya Per aquest acord ambdós països restablien les relacions diplomàtiques, garantien la neutralitat en cas de conflicte amb un tercer, renunciaven als deutes de guerra respectius i concedien a l’altre tracte duaner preferencial Una clàusula secreta permetia als militars alemanys d’entrenar-se a l’URSS, amb les armes que tenien prohibides pel tractat de Versalles
Ragusa
Herbert Frank (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada al SE de l’illa.
La part vella Ragusa Inferiore és situada al lloc on antigament existí un castell bizantí Després del terratrèmol del 1693 fou construïda, amb traçat regular i en un altiplà situat a més altura, la Ragusa Superiore De la ciutat vella es conserva el portal de l’església de San Giorgio Vecchio, i a la nova ciutat es conserven els monuments barrocs la catedral és de 1706-60 Fabricació d’adobs i de plàstics Jaciments d’asfalt en mines sota terra i a cel obert Hi ha dipòsits de petroli començats a explotar el 1954 Oleoducte fins a Augusta
Raffadali
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada en una posició prominent sobre la vall del Drago.
Fou fundada el 1523 pels Montaperto, que en feren un principat el 1650
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina