Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Tirol del Sud
Divisió administrativa
Vessant meridional de la regió fisiogràfica del Tirol que correspon a la província italiana de Bozen.
El nom oficial italià és Alto Adige i en la divisió administrativa italiana forma part de la regió del Trentino- Alto Adige S’identificà amb l’alta conca del riu Adige Etsch, i comprèn també una petita part del Pustertal Emmarquen la regió alts massissos —Adamello, 3664 m Ortler, 3 899 m Weisskugel, 3736 m— a l’W i el N, i el vessant occidental de les Dolomites a l’E L’explotació dels boscs, l’agricultura vinya a les valls i la ramaderia ha cedit el lloc a la indústria i al turisme com a recursos econòmics principals Hi ha producció d’energia elèctrica La capital és Bozen, i altres centres…
Romanya
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que correspon a les províncies de Forlì i Ravenna i un petit sector de la de Bolonya.
Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom…
Ciociaria
Regió
Comarca del Laci, Itàlia, que correspon aproximadament a l’actual província de Frosinone.
És una regió eminentment agrícola i ramadera Les principals poblacions són Frosinone, Anagni, Alatri, Guarcino i Sora
Trentino-Alto Adige
Divisió administrativa
Regió administrativa del N d’Itàlia, situada entre la Llombardia a l’W i el SW, el cantó suís dels Grisons a l’W, el Vèneto al SE i l’E i el Tirol austríac al N.
La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…
Cosenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola, amb indústries alimentàries i de fabricació de mobles Correspon a l’antiga Cosentia , capital del Bruci, sotmesa pels romans el 204 aC i dominada després, successivament, per bizantins, sarraïns i normands
Chiusi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Correspon a la Clusium d’època romana, un dels nuclis urbans importants dels etruscs A les necròpolis dels voltants es conserven una sèrie de tombes monumentals importants Tomba della Scimnia, del Granduca, del Colle, etc dels s VI al IV aC, d’on procedeix una gran quantitat de materials diversos, especialment d’escultura funerària, que és actualment als museus de Chiusi i de Florència
Canosa de Pulla
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, situada a la dreta del riu Ofanto, l’antic Aufidi
.
Correspon a l’antiga Canisium fundada pels grecs esdevingué romana el 318 aC Fou un important centre llaner i de fabricació de ceràmica Seu d’un arquebisbat sota els bizantins Destruïda pels àrabs, fou reconstruïda pels normands Conserva restes d’època romana amfiteatre, arc de Trajà i del castell medieval La catedral, romànica, del s XI, té adossat un mausoleu de marbre de Boemond
Gubbio
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino
Aosta

Arc de triomf romà d’Aosta
© MPG
Ciutat
Capital de la Vall d’Aosta, Itàlia, vora el riu Dora Baltea.
És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana
Marsala
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Ciutat portuària, al cap Boeo, és un centre comercial i té indústries del vi homònim, que l’ha feta cèlebre Té aeroport, i és bisbat, amb una catedral barroca s XVIII Conserva també restes d’unes termes i uns mosaics d’època romana Correspon a l’antiga Lylibaeum cartaginesa s IV aC Convertida en port comercial i estratègic pels romans, fou anomenada Marsa Ali ‘port d’Alí’ pels sarraïns Pel maig del 1860 hi desembarcà Garibaldi amb els seus voluntaris