Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Custozza
Localitat
Localitat del Vèneto, Itàlia, on tingueren lloc diverses batalles durant el moviment d’unificació i d’independència d’Itàlia.
A la primera juliol del 1848, les forces austríaques de Radetzky derrotaren el rei Carles Albert, cridat pels llombards i els piemontesos A la segona juny del 1866, l’arxiduc Albert d’Àustria derrotà les forces del nou rei, Víctor Manuel II
Valèria
Geografia històrica
Antiga província romana compresa durant el Baix Imperi (s IV) a la diòcesi de Roma, entre el Picè, l’Úmbria i la Campània.
El nom derivava de la via Valeria , que unia Tibur a la Màrsica
Monte Rosso
Cim
Cim (2 163 m) dels Alps Julis, a la frontera italoeslovena, que durant la Primera Guerra Mundial fou escenari de grans combats entre italians i austríacs.
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’…
Anzio
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, a la regió del Laci, Itàlia.
És un port de pesca de la mar Tirrena i centre d’estiueig Correspon a l’antiga Antium , capital dels volscos, que fou conquerida per Roma, i durant l’Imperi esdevingué una famosa estació d’estiueig Hom hi edificà nombroses villes, entre elles la de Neró en les excavacions fetes han estat trobades nombroses obres d’art, entre elles la noia d’Anzio , estàtua probablement grega del s III aC, l'Apollo del Belvedere i el Gladiador Borghese Durant la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc el desembarcament angloamericà del 22 de gener de 1944, dirigit per l’almirall Lowry,…
Ascoli Piceno
Ciutat
Capital de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia, situada a la confluència dels rius Tronto i Castellano.
És el centre comercial d’una àmplia àrea agrícola cereals, vi, oli, hortalisses amb indústries tèxtils seda, químiques, alimentàries i papereres Antiga capital dels piceni , amb el nom d' Asculum , conquerida pels romans el 286 aC Participà activament en la guerra social entre Roma i els seus antics aliats 91 aC Després d’ésser ocupada pels gots cap al 544 i pels longobards, els quals la incorporaren al ducat de Spoleto, la ciutat passà successivament sota el govern dels bisbes locals fins que fou constituïda en comuna lliure l’any 1185 Durant els s XIV i XV, Ascoli Piceno fou…
castell Sant’Angelo

Vista del castell Sant’Angelo
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Fortificació situada a l’esquerra del Tíber, dins la ciutat de Roma, davant el pont homònim i prop del Vaticà.
Fou construït 135-139 com a Hadrianaeum o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià 271 esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà, i també de presó i lloc de…
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena,…
Agrigent

Temple de la Concòrdia, a Agrigent
cattan2011 (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof…
Herculà
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al vessant del Vesuvi, entre Portici i Torre del Greco, al SE de Nàpols.
És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per la seva…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina