Resultats de la cerca

Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX Conté pintures…

És una bonica població, amb la part vella edificada damunt un promontori que cau a plom sobre la mar Adriàtica

Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III

Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia…

Edificada sobre palafits, pot ésser considerada com el port d’arribada dels productes grecs Tingué molta vitalitat durant el s VI aC Hom hi ha descobert una necròpoli molt important s VI-III aC És particularment rica la collecció de vasos àtics amb figures vermelles i negres, així com diverses ceràmiques alt-adriàtiques, italiotes i bronzes etruscs decorats esplèndidament, troballes conservades al Museo Nazionale Archeologico de Ferrara

És edificada probablement damunt l’antiga Alba Longa hi ha restes romanes palau de Domicià Al segle XIV el seu castell pertanyia als Gandolfi El 1608 passà a la Santa Seu i aviat esdevingué residència d’estiu dels papes Urbà VIII 1623-44 encarregà la construcció del palau papal a Maderno i a Bernini aquest és també autor dels plans de l’església de San Tommaso da Villanova des del 1929 pactes del Laterà el palau gaudeix d’extraterritorialitat

És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou…

És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del segle XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del segle XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del segle XIV i de Santa Teresa barroca…

Quarta metròpoli de l’estat, després de Roma, Milà i Nàpols, és situada a la confluència del Po i del seu afluent el Dora Riparia, en una plana al peu d’una zona de turons morènics La seva situació prop dels Alps i a la cruïlla de les grans rutes vers els túnels del Gran Sant Bernat i el Montblanc i vers la Ligúria, explica, en part, la seva importància És característica la seva estructura urbanística, basada en una ordenació geomètrica dels carrers i places, i també la gran homogeneïtat arquitectònica dels seus edificis Fins al final del segle XIX i el començament del XX, que començà el…