Resultats de la cerca

Zona pantanosa, ha estat drenada i habilitada per al conreu

De la civilització etrusca en conserva la muralla i una gran necròpoli, Banditaccia, amb grans tombes, la més famosa de les quals és la Regolini-Galassi, pertanyent, com la majoria de les altres, als s VII-VI aC

La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…

A l’època romana fou un dels ports de Cumes, famosa per les aigües termals i residència imperial Posseeix ruïnes de diverses construccions, que van del s I aC al IV dC i que constitueixen un dels més grans conjunts de termes romanes coneguts Una part de la ciutat es troba sota mar

És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’ensenyament superior Università di Cagliari, fundada el 1606, restaurada el 1764 i reformada el…

El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena,…

Centre agrícola i miner sofre Producció de torrons Fou fundada al segle XI com a plaça d’armes Bisbat des del 1817 L’església catedral del 1627, amb campanar gòtic del segle XV conté diverses obres d’art Prop de la ciutat es conserven les restes d’una interessant villa romana Villa del Casale del segle IV, amb mosaics policromats, potser residència imperial o d’un personatge important

És d’economia agrícola i, sobretot, industrial, amb fàbriques d’adobs químics i de calçat, indústria de maquinària i d’aparells elèctrics i construccions mecàniques És seu episcopal Antiga Fidentia Julia romana, a l’edat mitjana tenia el nom de Borgo Sant Dannino Conserva restes d’un pont romà, però el monument més notable és la catedral, d’estil romànic llombard s XII-XIII El porxo central té escultures de l’escola d’Antelami el portal és adornat amb relleus que representen la vida de sant Dannino

És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat…

Correspon a l’antiga Canisium fundada pels grecs esdevingué romana el 318 aC Fou un important centre llaner i de fabricació de ceràmica Seu d’un arquebisbat sota els bizantins Destruïda pels àrabs, fou reconstruïda pels normands Conserva restes d’època romana amfiteatre, arc de Trajà i del castell medieval La catedral, romànica, del s XI, té adossat un mausoleu de marbre de Boemond