Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Mazara del Vallo
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Produeix gas natural i vi Fundada pels fenicis, fou port i fortalesa de la colònia grega de Selinunt És seu d’un bisbat, i hi ha una església del s XII
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
Caltanissetta
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia.
És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…
Piacenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270 passà a Carles…
Bríndisi
Ciutat
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del segle XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del segle XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del segle XIV i de Santa Teresa barroca…
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…
Pàdua
Pàdua El Palazzo della Raggione (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…
Ravenna
Sant'Apollinare in classe, a Ravenna
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…