Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Tolentino
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia, situada en un declivi a l’esquerra del riu Chienti.
Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època…
Lucca
Vista de la catedral de Lucca
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins…
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m,…
Bolonya
Vista general de Bolonya
© JoMV
Ciutat
Ciutat de l’Emília, capital de la província de Bolonya i de la regió d’Emília-Romanya, Itàlia, entre els rius Reno i Savena.
Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat metallúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics Centres d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955 És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia ferrocarril, autopistes i aeroport internacional És seu arquebisbal Monuments de Bolonya Ciutat d’interès artístic, en són…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
Calàbria
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza, Crotona, Reggio de Calàbria i Vibo Valentia.
La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…
Càller
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió autònoma de Sardenya, Itàlia.
És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’ensenyament superior Università di Cagliari, fundada el 1606, restaurada el 1764 i reformada el…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Vall d’Aosta
Divisió administrativa
Territori de l’Europa centromeridional, als Alps occidentals, que coincideix aproximadament amb la regió autònoma italiana del mateix nom.
Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…