Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Civitavecchia
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, vora de la mar Tirrena.
Nucli industrial ciment, sabó i licors drassanes i centre comercial el port fa l’aprovisionament de Roma i és el punt principal d’enllaç amb Sardenya Anomenada pels romans Centum Cellae, fou important gràcies al port construït per Trajà Ocupada pels bizantins 553 i pels àrabs 828, caigué posteriorment a mans de diversos senyors feudals fins que fou controlada totalment pel papat 1431 i esdevingué el port principal dels Estats Pontificis Del 1849 al 1870 restà ocupada pels francesos
Gaeta
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia, situada al golf de Gaeta, al peu de l’Orlando, promontori que separa aquest golf del de Terracina.
És formada per dos nuclis urbans diferents la Gaeta pròpiament dita, al SE, i Elena, al NW És un port de pesca Hi ha indústria derivada de l’activitat pesquera, construcció d’embarcacions lleugeres i indústria del vidre L’antiga Caieta dels romans fou celebrada pel seu port i per les seves villes, entre les quals la de Ciceró i les de diversos emperadors Depengué de Fòrmia, però després de la destrucció d’aquesta 874 adquirí més importància Al segle IX esdevingué bisbat i cap d’un ducat, que s’independitzà de l’imperi Bizantí El 1140 passà a formar part del regne de Sicília i fou una de les…
Como
Como La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi…
Rímini
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada a la costa de l’Adriàtica, entre Ravenna i Pesaro.
És centre industrial teixits i un dels punts d’estiueig de més anomenada d’Itàlia Bisbat catòlic Fundada pels umbres, fou presa pels romans 268 aC, que la convertiren en un de llurs municipis Cristianitzada segle IV, l’any 359 s’hi celebrà un concili Al segle V fou ocupada pels gots i, posteriorment, pels bizantins, els llombards i els francs Aquests la cediren als Estats Pontificis 754 El 1157 esdevingué comuna Participà en les guerres entre güelfs i gibellins al costat d’aquells, i acabà dominada completament pels Malatesta 1334 De nou part dels Estats Pontificis 1528-1797, fou…
Trieste
Ciutat
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…
Avezzano
Ciutat
Ciutat de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia.
Situada a l’angle NE de la conca abans ocupada pel llac Fucino, fou destruïda l’any 1915 per un terratrèmol, del qual fou l’epicentre, i reconstruïda posteriorment Centre agrícola, té producció de fusta i indústria alimentària
Matera
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Basilicata, Itàlia.
Centre agrícola i comercial, té també indústries tèxtils, ceràmiques i alimentàries És seu d’un bisbat Possessió bizantina, fou ocupada pels normands 1064, i posteriorment fou propietari dels Orsini Obtingué la capitalitat de la Basilicata del 1663 al 1806, que passà a Potenza Conserva la catedral, romànica, del s XIII
Mòdena
Façana de la catedral de Mòdena (segles XII-XIII)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, entre el Secchia i el Pamaro, és un important centre comercial i nus de comunicacions Començà a créixer a l’època de la unificació italiana i ultrapassà les muralles que envolten la ciutat medieval de forma pentagonal Indústria d’automòbils Maserati, de material ferroviari i fabricació de calçats Universitat i diversos centres d’ensenyament Seu arquebisbal Habitada pels lígurs i pels etruscs, fou ocupada successivament pels bois segle V aC i pels gals segle IV dC Al segle VI fou conquerida pels llombards, que la disputaren als bizantins L’any 961…
Monfalcone
Ciutat
Ciutat de la província de Gorizia, al FriülVenècia Júlia, Itàlia, al golf de Trieste.
Nucli industrial maquinària i teixits Comuna medieval autònoma, el 1445 passà a la república de Venècia, de la qual fou un centre important, i el 1797 a Àustria, per concessió de la França revolucionària, que posà fi a la república veneciana Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada per Itàlia 1915-17 i reconquerida pels austríacs, que l’abandonaren definitivament el 1918 Molt danyada pels combats, fou reconstruïda després de la guerra
Caltagirone
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a Sicília, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola, té mines de sofre i indústries de ceràmica Fou ocupada al segle IX pels sarraïns, i el 1019 pels normands Destruïda per un terratrèmol 1693, fou reconstruïda La ciutat actual conserva restes gregues i romanes La baronia de Caltagirone pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica, i més tard als Montcada, comtes d’Adernó, i als Alagó Alfons el Magnànim la donà al seu germà, l’infant Pere, i el 1464 passà a la corona