Resultats de la cerca

Nus ferroviari Refineria de petroli, unida amb Gènova per oleoducte Fabricació de goma sintètica

Situada vora el golf d’Augusta Centre industrial sabó, ciment, refineria de petroli i port d’exportació sal i argila

És situada a la vora dreta de l’Arda, afluent del Po, a la via Emília És un centre agrícola cereals i bleda-rave sucrera Refineria de petroli

Centre industrial de la plana del Po a la dreta del Ticino, té indústries tèxtils del lli i del cotó i químiques hi ha refineria de petroli i fàbriques de calçat

Situada prop de la desembocadura del riu Esino, comprèn els nuclis de Falconara Alta, antic centre urbà, i Marina di Falconara , barri litoral Estació balneària Indústria pesquera i refineria de petroli

Nucli industrial maquinària tèxtil, indústria alimentària, ceràmica, refineria de sucre, sabó Important centre prehistòric i protohistòric on hom ha trobat bronzes, estàtues i restes funeràries dels s V-IV aC, importants per a l’estudi de la romanització al nord d’Itàlia

Port situat a la costa de la mar Lígur, uns 15 km al S de la desembocadura de l’Arno, unit a Pisa pel canal Navicelli Important centre comercial i industrial, s’ha desenvolupat gràcies a la seva activitat portuària A l’edat moderna tingué una colònia jueva important Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és una de les ciutats italianes que presenta un aspecte més modern Té refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i de la ceràmica, entre altres

Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820

La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30% de la…

La capital és Trieste És limitada al N pels Alps Càrnics Àustria, al NE pels Alps Julis Eslovènia, a l’E per Croàcia, al S per la mar Adriàtica i a l’W per la regió del Vèneto El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el nord, muntanyós, format pels Alps Càrnics i Julis, amb altituds de 2 500 m i més, i els Prealps, i el sud, pla i baix, constituït per una plana alluvial formada, entre altres, pel riu Tagliamento, el principal de la regió El litoral és baix i arenós i forma nombroses llacunes hi destaca el golf de Trieste El clima és plujós 980 mm anuals a Trieste la temperatura mitjana…