Resultats de la cerca

L’agricultura en constitueix la principal font de riquesa vi, oli, cereals

Produeix oli i cítrics Anomenada originàriament Vallis Nemorum , per la riquesa forestal, fou una circumscripció administrativa des de l’edat mitjana fins al 1812

És format per set illes La Maddalena, Caprera, Santo Stefano, Spargi, Budelli, Santa Maria i Razzoli La pesca i el turisme són les fonts de riquesa principals

Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris

Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics

Conserva de l’antiga esplendor s XI-XIII una gran riquesa monumental, com l’església de San Giovanni del Toro amb una trona del s XII i la catedral, romànica magnífics ambó, trona i portes de bronze El Palazzo Rufolo, amb pati d’arcades encreuades, es troba en un parc que inspirà a Wagner el jardí encantat de Klingsor, del Parsifal

La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens 1802, el…

És situada damunt un turó 411 m que domina la confluència del Naia i el Tíber Té indústria i artesania de la fusta És seu episcopal Ciutat etrusca molt florent i, posteriorment, ciutat romana Colonia Iulia Tuder , hagué de sofrir, més tard, les escomeses de longobards i bizantins Innocenci III la inclogué en el patrimoni de Sant Pere, però la ciutat continuà amb una vida de fet independent i tingué un període s XI-XIV de riquesa i potència Conserva part de les antigues muralles s IV-III aC i restes de construccions romanes La muralla exterior és del s XIII A la Piazza del Popolo, lloc de l’…

És a la Toscana, en una vall de la serralada de Protomagno, a 953 m, dins el municipi de Regello, a la província de Florència S'inicià amb el centre eremític de Santa Maria d’Acquabella, on es retirà el 1036 sant Joan Gualbert, el qual l’erigí en abadia 1039 i en centre de la nova congregació Sota la protecció de Matilde de Toscana i dels papes, tingué un gran desplegament de riquesa i de filials durant els segles XIII-XV Saquejada per les tropes de Carles V 1538, fou revitalitzada per Giovanni Leonardo 1601 i per l’abat Averardo Niccolini a mitjan segle XVII Suprimida per…

Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A…