Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Comiso
Ciutat
Ciutat de la província de Ragusa, a Sicília, Itàlia, situada als contraforts de l’Iblei.
És un important nucli industrial ciment, sabó i ceràmica
Canicatti
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia.
És centre comercial agrícola cereals, ametlles i olives Fàbriques de ciment i sabó
Mira
Ciutat
Ciutat de la província de Venècia, al Vèneto, Itàlia.
Coneguda per la fabricació d’espelmes, sabó i olis, conserva diversos casals dels s XVI-XVII
Augusta
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a Sicília, Itàlia.
Situada vora el golf d’Augusta Centre industrial sabó, ciment, refineria de petroli i port d’exportació sal i argila
Este
Ciutat
Ciutat de la província de Pàdua, al Vèneto, Itàlia, situada al vessant meridional dels Euganei.
Nucli industrial maquinària tèxtil, indústria alimentària, ceràmica, refineria de sucre, sabó Important centre prehistòric i protohistòric on hom ha trobat bronzes, estàtues i restes funeràries dels s V-IV aC, importants per a l’estudi de la romanització al nord d’Itàlia
Iesi
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia, situada a la vora del riu Esino.
El barri antic resta envoltat per muralles del s XIV És centre i mercat agrícola, amb fabricació de maquinària agrícola, sabó, teixits de seda, llana i fabricació de paper Conserva el Palazzo della Signoria s XV, seu de l’ajuntament, biblioteca i museu d’art
Civitavecchia
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, vora de la mar Tirrena.
Nucli industrial ciment, sabó i licors drassanes i centre comercial el port fa l’aprovisionament de Roma i és el punt principal d’enllaç amb Sardenya Anomenada pels romans Centum Cellae, fou important gràcies al port construït per Trajà Ocupada pels bizantins 553 i pels àrabs 828, caigué posteriorment a mans de diversos senyors feudals fins que fou controlada totalment pel papat 1431 i esdevingué el port principal dels Estats Pontificis Del 1849 al 1870 restà ocupada pels francesos
Aversa
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou
Campània
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional que comprèn les províncies d’Avellino, Benevent, Caserta, Nàpols i Salern.
La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…