Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
Colosseu

El Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades…
Milanesat
Geografia històrica
Antic estat del nord d’Itàlia, format entorn de Milà, que en fou la capital.
Poc després de constituir-se govern comunal a la primera meitat del segle XII, Milà maldà perimposar la seva tutela sobre les altres ciutats llombardes Pavia, Lodi, Como, Cremona, Piacenza, les quals reclamaren l’ajut dels emperadors germànics per tal de mantenir o recobrar llur autonomia La transformació del comú en senyoria no significà la fi de l’expansió, ans al contrari, els Torriani segle XIII i els Visconti segle XIV la impulsaren amb més força i sotmeteren Bèrgam, Brescia, Novara, Bolonya, Perusa, Pisa i Siena també obtingueren el reconeixement imperial de l’extens estat territorial…
Montferrat
Geografia històrica
Regió històrica del Piemont, Itàlia, compresa quasi totalment en l’actual província d’Alessandria.
Els seus límits són al N, el curs del Po, i al S, la depressió formada pels cursos del Tanaro, del Belbo i del Bormida Regió essencialment agrícola, produeix vins rosats de bona qualitat Els centres més importants són Arti i Alba Marquesat ~1000 posseït per la família Aleramici fins el 1305, passà als Paleòleg, per manca de successió En morir Joan Jordi Paleòleg 1533, també sense fills, la successió fou disputada pels Gonzaga i per Savoia L’emperador l’atorgà als primers 1536, bé que no se n'apoderaren fins el 1559 El 1575 fou convertit en ducat per l’emperador Maximilià II…
Rímini
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada a la costa de l’Adriàtica, entre Ravenna i Pesaro.
És centre industrial teixits i un dels punts d’estiueig de més anomenada d’Itàlia Bisbat catòlic Fundada pels umbres, fou presa pels romans 268 aC, que la convertiren en un de llurs municipis Cristianitzada segle IV, l’any 359 s’hi celebrà un concili Al segle V fou ocupada pels gots i, posteriorment, pels bizantins, els llombards i els francs Aquests la cediren als Estats Pontificis 754 El 1157 esdevingué comuna Participà en les guerres entre güelfs i gibellins al costat d’aquells, i acabà dominada completament pels Malatesta 1334 De nou part dels Estats Pontificis 1528-1797, fou ocupada per…
Màntua
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels…
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
Torí
La porta Palatina de Torí
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Piemont, Itàlia, i de la província homònima.
Quarta metròpoli de l’estat, després de Roma, Milà i Nàpols, és situada a la confluència del Po i del seu afluent el Dora Riparia, en una plana al peu d’una zona de turons morènics La seva situació prop dels Alps i a la cruïlla de les grans rutes vers els túnels del Gran Sant Bernat i el Montblanc i vers la Ligúria, explica, en part, la seva importància És característica la seva estructura urbanística, basada en una ordenació geomètrica dels carrers i places, i també la gran homogeneïtat arquitectònica dels seus edificis Fins al final del segle XIX i el començament del XX, que començà el…
Sardenya

Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…