Resultats de la cerca

Centre d’estiueig Té refineries de sofre i el seu port és actiu en l’exportació de sofre i guix

Extracció de sofre, potassa i sal gemma

Centre agrícola productor d’ametlles, té també extracció de sofre Prop de la ciutat hi ha el volcà de fang del Maccaiube

Hi ha conreus de vinya i de cereals Té mines de sofre, on treballa la major part de la població activa de la ciutat

Té refineries de sofre Fou un important centre comercial a l’edat mitjana Saquejada pels turcs 1553, fou reconstruïda per Felip IV de Castella

Té producció de sofre Fundada probablement pels grecs Mactorium , al s XIII fou una baronia, que els reis catalans donaren en feu als Manfreds El 1507 Ferran el Catòlic convertí la baronia en comtat

Nucli industrial refineries de sofre i sucre i centre comercial Municipi romà Caesena , caigué sota el domini bizantí Incorporada a les possessions de l’Església al segle X, esdevingué ciutat lliure al segle XI El 1379 passà al poder dels Malatesta Novament, formà part dels Estats Pontificis del 1466 al 1859, que s’integrà al regne d’Itàlia

Centre agrícola i miner sofre Producció de torrons Fou fundada al segle XI com a plaça d’armes Bisbat des del 1817 L’església catedral del 1627, amb campanar gòtic del segle XV conté diverses obres d’art Prop de la ciutat es conserven les restes d’una interessant villa romana Villa del Casale del segle IV, amb mosaics policromats, potser residència imperial o d’un personatge important

Centre comercial d’una àrea agrícola, té mines de sofre i indústries de ceràmica Fou ocupada al segle IX pels sarraïns, i el 1019 pels normands Destruïda per un terratrèmol 1693, fou reconstruïda La ciutat actual conserva restes gregues i romanes La baronia de Caltagirone pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica, i més tard als Montcada, comtes d’Adernó, i als Alagó Alfons el Magnànim la donà al seu germà, l’infant Pere, i el 1464 passà a la corona

Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820