Resultats de la cerca
Es mostren 5944 resultats
turó de Rossell
Muntanya
Muntanya (340 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi de Lloret de Mar (Selva), que domina la platja de Canyelles.
Riudellots de la Selva
L’església de Sant Esteve de Riudellots de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la conca mitjana de l’Onyar i al sector N de la comarca, al límit amb el Gironès..
Situació i presentació Limita amb Vilobí d’Onyar W, Caldes de Malavella S i amb els municipis gironins de Campllong i Sant Andreu Salou E i d’Aiguaviva i de Fornells de la Selva N Es troba a la conca mitjana de l’Onyar, riu que entra al terme en direcció SW-NE, que canvia prop del poble per la de S-N El territori és en part pla, dedicat al conreu, i en part ondulat, on hi ha boscos de pins, roures i algun alzinar Comprèn el poble de Riudellots de la Selva, cap de municipi, els veïnats de Can Boixó, Can Calderó, l’Estació de Riudellots, l’Hostalnou, la Pequenya, el Regàs i la Torreponça, i les…
cap Pentiner
Promontori (65 m) de la Costa Brava, dins el terme de Tossa de Mar (Selva), que tanca per l’E la platja de Giverola.
el Pedró
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Pedró) del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al SE del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l’antic terme de Santa Margarida de Vallors.
Consta des del 1280 L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619 s’hi conserva una imatge del s XVI
Pedreguet
Raval
Raval de la vila d’Amer (Selva), on hi ha la capella de la Mare de Déu de la Pietat, del s XVII, on es revestien els bisbes i abats en entrar a la vila.
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
el Pasteral
Pont sobre el Ter al sector del Pasteral (Cellera de Ter, Selva)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza