Resultats de la cerca
Es mostren 4454 resultats
Salinoves
Sant Jaume de Sant Cristòfol (abans Sant Cristòfol de Salinoves)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic castell i monestir ( Sant Cristòfol de Salinoves
) del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la dreta del Rialb, al llogaret de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari
Salaverd
Història
Antiga quadra del municipi d’Os de Balaguer (Noguera), fins el 1964 del de Tragó de Noguera.
Salado del Norte
Riu
Riu del centrenord de l’Argentina (uns 2 000 km).
Neix a l’extrem oriental de la puna argentina i manté una direcció general NW-SE desemboca, per la dreta, al Paraná, aigües avall de Santa Fe Es forma per la confluència de dos rius, Toro i Guachipes, que s’uneixen prop de Coronel Moldes Porta el nom de Pasaje o Juramento fins que arriba a la zona de salines de la plana
Salado
Riu
Riu del centre d’Argentina, afluent del Colorado, conegut també amb el nom de Desaguadero (1 200 km).
Recull les aigües dels rius Bermejo, Zanjón i San Juan, entre altres, a la zona andina de les províncies de San Juan, Mendoza i San Luis De curs incert, a causa de l’escassetat de precipitacions de la seva conca, es perd a l’entorn de la llacuna Urra Lauquén
Rincón
Cim
Pic dels Andes, a la frontera entre l’Argentina (Salta) i Xile (Antofagasta) (5 594 m).
A l’E hi ha el desert de sal Salina del Rincón
la Ribera
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Ribera) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anyà.
Ribelles
Vista del poble de Ribelles
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), situat a la vall del Llobregós, 1 km a la dreta del riu, prop del límit amb el terme de Sanaüja (Segarra), vora el castell de Ribelles (centre de la baronia de Ribelles).
L’església parroquial Santa Maria és romànica Al segle XIX formà el municipi de la Baronia de Ribelles, amb els llocs de Guardiola, Alzina de Ribelles i Vilalta
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort