Resultats de la cerca

Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa

El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost la carta de poblament és del 1049 el 1300, l’abat Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals L’església parroquial és dedicada a sant Julià depenia també de la collegiata d’Àger El lloc estigué fortificat el 1056 és citat el castell de la Règola

L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior La imatge és una talla romànica Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet , notable exemplar d’aquesta espècie

Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…

Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091 Passà després s XIV a la jurisdicció de la collegiata de Balaguer un dels canonges en detenia la senyoria L’església parroquial és dedicada a santa Margarida

L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de…

Situació i presentació És un dels municipis del Segre Mitjà i la vila de Ponts n’és una de les capitals, per tal com té mercat propi, al qual acudeixen molts pagesos de la rodalia Amb l’agregació el 1970 del municipi del Tossal, l’extensió del de Ponts es duplicà i actualment té 30,52 km 2 A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel d’Oliola, en bona part pel sector que correspon a l’antic Terme Forà de Ponts, dit actualment Terme de Ponts, tot i ésser d’Oliola Al N limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a l’W amb Artesa de Segre L’antic terme municipal de Ponts centra l’anomenada…

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39