Resultats de la cerca
Es mostren 1997 resultats
Tolna
Divisió administrativa
Megye d’Hongria.
La capital és Szekszárd 8 000h 1985
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…
Terrassola del Penedès
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès), a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit.
L’església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al segle IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment
els Tarongers
Caseria
Caseria del municipi de Gelida (Alt Penedès), prop de l’antic castell de Gelida, dominant el poble.
Szombathely
Ciutat
Capital del megye de Vas, Hongria.
Hi ha indústria metallúrgica i de maquinària, i és bisbat catòlic Anomenada Claudia Savaria pels romans, era capital de l’Alta Pannònia i fou destruïda pels huns el 445 conserva restes romanes i protocristianes Al s XI s’integrà al regne d’Hongria
Szolnok
Ciutat
Capital del megye homònim, a l’Alföld, Hongria, situada a la dreta del Tisza.
Té indústries del metall, del paper, de plàstics i tèxtils, i hi ha jaciments de petroli i de gas natural Centre d’ensenyament superior Conserva edificis barrocs i renaixentistes
Székesfehérvár
Ciutat
Capital del megye de Fejér, Hongria.
És un important nus de comunicacions vuit línies de ferrocarril, la qual cosa ha contribuït al seu desenvolupament industrial hi ha la principal fàbrica d’alumini d’Hongria Bisbat catòlic Sorgida en època romana Herculia en una cruïlla comercial i militar, i anomenada Alba Civitas a l’edat mitjana, fou capital del regne d’Hongria fins al s XIII Restà en poder dels turcs del 1543 al 1688 Rica en edificis barrocs, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial
Szeged
Ciutat
Capital del megye de Csongrád i alhora districte urbà independent, Hongria, situada vora l’aiguabarreig del Maros i el Tisza.
Centre industrial fusta, metall, teixits i indústria alimentària Aeroport Universitat Antiga colònia romana, esmentada a l’edat mitjana com a factoria de fusta i de sal, restà del 1542 al 1686 en mans dels turcs Arrasada el 1879 per una crescuda del riu, fou reconstruïda prenent per model els plans de París La pau de Trianon 1920, per la qual Hongria hagué de cedir a Iugoslàvia una part de la seva comarca natural, incidí desfavorablement en el seu desenvolupament econòmic