Resultats de la cerca

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Neix a l’E de la Cordillera Oriental per la unió de l’Umilla i l’Itilla Durant 100 km serveix de frontera entre Colòmbia i el Brasil Bé que el seu cabal és considerable, és poc aprofitat Desguassa al Negro al S de Tapira

Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després…

Constitueix la principal via de comunicació fluvial del departament de Madre de Dios Perú Desguassa al riu Beni , a Bolívia, prop de la frontera amb el Brasil

La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel Rifós Una nova expedició 1559…

La capital és Posadas Limita al N i a l’E amb el Brasil i la província de Corrientes i a l’W amb la província de Corrientes i el Paraguai La limiten els rius Iguaçú, Paraná i Uruguai El relleu és format per un altiplà, continuació de l’escut brasiler, que descendeix en alçada de NE a SW Al N, els rius formen salts i cascades les més importants són les formades pel riu Iguaçú El clima hi és subtropical humit, amb abundants precipitacions de l’ordre de 1000 a 1700 mm anuals i escasses oscillacions tèrmiques anuals L’agricultura te, tabac, fruita, arròs, cereals i farratge és la…

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…

La geografia Situada sobre el massís de roques primàries de la Guaiana, ofereix un relleu que s’aixeca suaument cap als confins del Brasil i de Veneçuela Al S, un altre massís granític, amb serres aïllades, s’eleva a 1500 m a la Sierra de Acarí, fronterera amb el Brasil De clima equatorial, el territori que hom dedica als conreus és una mínima franja costanera 2,3% del territori, que per la fertilitat dels alluvions i l’abundor d’aigua obté bones collites d’arrels i tubercles, hortalisses i fruita cocos, plàtans i mangos per al consum nacional, i taronges i bananes per a exportar Però…

La geografia física Cal distingir en el país tres grans regions, molt diferenciades pel relleu, la morfologia, el clima i la vegetació la regió costanera, la Sierra, regió muntanyosa integrada dins el sistema dels Andes, i la Montaña, que comprèn les zones baixes a l’E de la Sierra i que formen part de la plana i la selva amazòniques La regió costanera un 8% del territori és una faixa de terres baixes, d’una amplària màxima de 150 km al N Són les zones agrícoles més riques del Perú, bé que només cobreixen el 3% de la regió costanera Davant el litoral, en general alt i compacte, s’estenen una…