Resultats de la cerca
Es mostren 1144 resultats
Tirana
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió de Tirana-Durrës.
La capital és Tirana
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre important fins…
Tepelenë
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió Sud-occidental o Vlorë.
La capital és Tepelenë 5 300 h 1982
Tabasará
Serra
Serra de Panamà, a la Cordillera Central, continuació de la de Chiriquí.
Assoleix la màxima altitud al Cerro Santiago 2 826 m Constitueix la divisòria d’aigües entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles
Skrapar
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió d’Elbasan-Berat.
La capital és Çorovodë 6 000 h 1982
Shkumbin
Riu
Riu d’Albània (146 km).
Neix al peu del mont Valamare i desguassa a l’Adriàtica
llac de Shkodër
Llac
Llac de la península balcànica, entre Albània i Montenegro.
Té 391 km 2 de superfície, amb una llargada de 43 km i una amplada de 12 km Rep com a immissari principal el Morača i, el principal emissari és el Bojana
Shkodër
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió de Shkodër o Septentrional.
La capital és Shkodër
Shkodër
Ciutat
Capital del rrethi de Shkodër, Albània, situada vora el llac homònim.
Indústria de la construcció, de la fusta, del tabac, tèxtil i alimentària Dominada per Roma, l’antiga Scodra esdevingué, sota Dioclecià, capital de la província Bizantina fins al s XII, pertangué després a serbis, turcs i venecians 1396, amb el nom de Scutari, passà a l’imperi Otomà 1477 fins el 1913 i fou presa encara per montenegrins i austríacs i per les tropes de l’Entesa És seu del metropolita de l’església nacional ortodoxa