Resultats de la cerca

Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics

Culmina a 530 m alt la Cogulla i a 523 m alt el Tormo i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al N, i de Garcia i el Molar Priorat, al S

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

La capital és Tacna

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important,…

La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec probablement l’antic santuari de Sant Domènec de Tivissa, existent ja el 1699 fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62 La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa

Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers

Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau