Resultats de la cerca
Es mostren 1507 resultats
massif d’Afafi
Altiplà
Altiplà del desert del Sàhara, que s’estén entre el Níger i el Txad.
Tibesti
Massís
Massís muntanyós de l’Àfrica sahariana, al N del Txad, però que s’estén també pel S de Líbia i per un petit sector del NE de Níger.
Ateny 3 415 m al mont Emi Koussi, altitud màxima del Sàhara De sòcol cristallí, és recobert en part per extenses colades basàltiques Terciari Presenta un relleu molt desgastat per l’erosió eòlica Té alguns sectors esteparis i uns quants oasis a la perifèria La població, preponderantment nòmada o seminòmada, es dedica a la ramaderia
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
Silim
Antic districte del municipi de Xixona (Alacantí), al sud del terme, vora Montnegre.
Segorb
Districte (28 h diss [1960]) del municipi de Xixona (Alacantí), al sud de la ciutat.
la Sarganella
Caseria
Caseria (57 h diss [1960]) del municipi d’Agost (Alacantí), al nord de la vila, al vessant meridional del Maigmó, a la capçalera de la rambla de la Sarganella
.
la Sarga
Llogaret
Llogaret i districte del municipi de Xixona (Alacantí), al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoi.
L’església és dedicada a santa Anna
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…