Resultats de la cerca
Es mostren 1105 resultats
Teplice
Ciutat
Ciutat del NW de Bohèmia Septentrional, Txèquia.
Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
Sitzgras
Santuari
Cristianisme
Santuari de la Moràvia meridional (Txèquia), prop de la frontera amb Àustria, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, amb una imatge d’aquesta advocació semblant a les que, en la primera meitat del segle XVII, eren venerades a Viena, Bezdez i Hirschenberg.
Silim
Antic districte del municipi de Xixona (Alacantí), al sud del terme, vora Montnegre.
Segorb
Districte (28 h diss [1960]) del municipi de Xixona (Alacantí), al sud de la ciutat.
la Sarganella
Caseria
Caseria (57 h diss [1960]) del municipi d’Agost (Alacantí), al nord de la vila, al vessant meridional del Maigmó, a la capçalera de la rambla de la Sarganella
.
la Sarga
Llogaret
Llogaret i districte del municipi de Xixona (Alacantí), al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoi.
L’església és dedicada a santa Anna
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…