Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
castell de Tornamira
Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Serrallonga
Masia
Masia del terme d’Alpens (Lluçanès), que donà nom a l’església de Sant Pere de Serrallonga.
la Senyoria
Enclavament
Enclavament (7,5 ha) del municipi de Vallès de la Costera, entre Llocnou d’en Fenollet i el Genovés (Costera).
Segalers
Masia
Antiga masia del municipi d’Oristà (Lluçanès).
Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers
Sant Salvador de Serradellops
Parròquia
Antiga parròquia rural situada a l’extrem de llevant del municipi d’Oristà (Lluçanès), prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
Sant Pere de Serrallonga
Església de Sant Pere de Serrallonga
© Fototeca.cat
Església
Església rural, sufragània d’Alpens (Lluçanès), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita SantPere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia dues famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837
Sant Nazari
Capella
Masia i capella del municipi d’Oristà (Lluçanès), dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, vora el límit amb el terme de Prats de Lluçanès, prop del Besí.
Consta existent des del 1164 La capella actual fou reedificada al segle XVIII
Sant Martí d’Albars
Església de Sant Martí d’Albars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació Es troba al centre de la comarca del Lluçanès Limita al N i l’W amb el terme de Lluçà, a l’E amb Perafita, al S amb Olost i al SW amb Prats de Lluçanès Les terres del municipi de Sant Martí d’Albars són força accidentades, per sobre dels 600 m d’altitud, tot i que el sector més septentrional del municipi és a 700 m Geològicament es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Aquests materials paleògens poden formar plataformes tabulars que configuren relleus en cuesta o altiplans Drenen el terme la riera de Lluçanès i la Riera Gavarresa, que en bona part del seu…