Resultats de la cerca
Es mostren 1251 resultats
riu Corubal
Riu
Riu africà, que neix al massís de Fouta Djalon, a Guinea, i conflueix amb el riu Geba a la seva desembocadura a l’Atlàntic, formant un gran estuari dins territori de Guinea-Bissau.
Kissen
Riu
Riu africà, que neix a Guinea i aflueix al riu Corubal dins territori de Guinea-Bissau.
castell de Tornamira
Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Serrallonga
Masia
Masia del terme d’Alpens (Lluçanès), que donà nom a l’església de Sant Pere de Serrallonga.
Senegàmbia
Geografia física
Regió de l’Àfrica occidental, formada per la conca hidrogràfica dels rius Senegal i Gambie, corresponent als actuals estats del Senegal, de Gàmbia i, en part, de Mali i de Guinea.
Segalers
Masia
Antiga masia del municipi d’Oristà (Lluçanès).
Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers
Sant Salvador de Serradellops
Parròquia
Antiga parròquia rural situada a l’extrem de llevant del municipi d’Oristà (Lluçanès), prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau
Sant Pere de Serrallonga
Església de Sant Pere de Serrallonga
© Fototeca.cat
Església
Església rural, sufragània d’Alpens (Lluçanès), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia dues famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837